Després del gran diluvi universal, segons explica la Bíblia (Gènesi 11:1-9), els homes s’assentaren en una plana de la terra de Xinar i es proposaren crear una ciutat en vertical a Babel (equivalent a la Babilònia grega), per arribar al cel i així salvar-se d’un altre possible diluvi.[1] Però aquest projecte anava en contra de la idea de Déu, que volia que la humanitat s’estengués per tota la superfície de la terra i es reproduïssin allà.
Aquests descendents de Noè, parlaven una sola llengua i Yahvé (Déu), per tal de frustrar el seu projecte, va multiplicar les llengües fent que cada un dels constructors parlés un idioma diferent, amb la qual cosa van acabar no entenent-se entre ells i, per tant, aturant la construcció de la torre o ciutat vertical: [...] 1 En tota la terra es parlava una sola llengua i es feien servir les mateixes paraules. 2 Els homes van emigrar des de l’orient, trobaren una plana al país de Xinar i la van poblar. 3 Llavors parlaren entre ells de fer maons i coure’ls al forn. Així començaren a fer servir maons en lloc de pedra, i asfalt en lloc de morter. 4 Després van dir: –Vinga, edifiquem-nos una ciutat i una torre que arribi fins al cel; així ens farem un nom i no ens dispersarem per tota la terra. 5 El Senyor va baixar per veure la ciutat i la torre que construïen els homes, 6 i es digué: «Tots formen un sol poble i parlen una sola llengua. Si aquesta és la primera obra que emprenen, des d’ara cap dels seus projectes no estarà fora del seu abast. 7 Baixem a posar confusió en el seu llenguatge perquè no s’entenguin entre ells.» 8 Així el Senyor els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van abandonar la construcció de la ciutat. 9 Per això aquella ciutat porta el nom de Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu de la terra. [...] Aquesta explicació bíblica del perquè dels diferents idiomes que hi ha, és la que ha tingut més representacions artístiques i, per tant, la més coneguda. No obstant això, la confusió de les llengües també s’ha relacionat en diverses ocasions amb l’episodi narrat en el Fets dels Apòstols (2:1-12): [...] 1 Quan va arribar la diada de Pentecosta es trobaven reunits tots junts. 2 De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts. 3 Llavors se’ls van aparèixer unes llengües com de foc, que es distribuïen i es posaven sobre cada un d’ells. 4 Tots van quedar plens de l’Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües, tal com l’Esperit els concedia d’expressar-se. 5 Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel. 6 Quan se sentí aquella remor, la gent s’aplegà i van quedar desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. 7 Sorpresos i meravellats, deien: –¿No són galileus, tots aquests que parlen? 8 Doncs com és que cada un de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? 9 Parts, medes i elamites, habitants de Mesopotàmia, de Judea i de Capadòcia, del Pont i de l’Àsia, 10 de Frígia i de Pamfília, d’Egipte i de les regions de Líbia tocant a Cirene, i els qui han vingut de Roma, 11 tots, tant jueus com prosèlits, cretencs i àrabs, els sentim proclamar en les nostres pròpies llengües les grandeses de Déu. [...]
Potser d’aquí ve el somni de molts homes de tornar a tenir una llengua única amb la que tots ens puguem entendre (La búsqueda de la lengua perfecta, Humberto Eco; Barcelona. Crítica. 1994). Però fins que aquest moment no arribi…
